RESPONSABILITAT IRRESPONSABLE

La posició de la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya (no vull dir-li només Esquerra com fan altres) vol demostrar que estan fent un exercici de RESPONSABILITAT política vers el pacte fet amb el psc-psoe. La responsabilitat de sostenir un pacte de govern, mentre no es demostri que els socis han comès una traïdoria.
Sembla una posició lògica. I en condicions normals, seria una posició políticament correcta.
Però des del meu punt de vista, en aquests moments, segueix reforçant la tesi (d’alguns) que Esquerra Republicana de Catalunya es mou per paràmetres d’oportunitat partidista (o personal), i no per raons d’Estat.

M’explico (en els termes que millor conec):
Quan un venedor fa una oferta a un client, i aquest li accepta i li emet la corresponent comanda, s’estableix un pacte (acord, contracte) pel qual el venedor es compromet a subministrar l’objecte de l’oferiment, i el client a abonar el seu preu quan el rebi.
És un acord que s’ha de respectar sempre (sempre!).
Però és un acord que s’ha de respectar sempre, per totes dues bandes. Tan irresponsable (i potser delictiu) és que el venedor no acabi subministrant allò que va oferir al preu que ho va oferir, com que el client el rebutgi quan se’l aconsegueix o no pagui el seu cost.

És un exercici de responsabilitat sostenir aquest acord fins al final, per totes dues parts.
Què passa si el client veu que el venedor és incapaç d’assolir el compliment de l’oferiment que va fer? O, què passa si el venedor té mostres evidents que el client no pagarà?
En termes estrictes (legals), és un exercici de responsabilitat esperar fins que es produeixi l’incompliment!!
Has d’esperar fins el moment que venci el termini de lliurament, per denunciar l’incompliment.
O, fins el moment que et retornin el taló, per poder demostrar l’incompliment.

Però què passa si, en el transcurs de la transacció, el client sap que el venedor no acomplirà, o el venedor sap que el client no pagarà? En la pràctica, és una greu irresponsabilitat que, tot i saber amb certesa el que ocorrerà, segueixis sostenint el tracte. Una de dues, o ets un irresponsable, o ets un imbècil!!
Perquè??
Per què, en tots dos casos, venedor o client, estàs portant la teva empresa (o la teva butxaca) a una situació onerosa, a pesar que ja ho sabies de bell antuvi.
Si esperes a rebre un article que la teva empresa (butxaca) necessita per a seguir amb la seva activitat, tot i saber que no l’acabaràs rebent, el mal li fas a l’empresa (butxaca). Tu has quedat com un senyor!. Però la teva empresa (butxaca) té un problema.
Si li subministres un article a algú que saps que no te’l acabarà pagant. Tu has acomplert el tracte!. Però la teva empresa (butxaca) té un impagat, i un article innecessari al magatzem (diners al prestatge, dels quals no hi pot menjar ningú).

Tornant al tema del finançament i l’estatut i del pacte amb el psc-psoe:
El que s’està discutint és la forma com Catalunya (l’empresa A) es podrà desenvolupar en els propers anys. S’estan negociant els recursos per a sostenir l’activitat de l’empresa A.
Els proveïdors dels recursos (el govern ejpanyol, l’empresa B), són una gent que ja sabem, des de fa molts anys, que venen la mateixa clau del mateix pis, a tants compradors com puguin (estafadors).
Els compradors de l’empresa A, són les persones que han de tractar d’obtenir la major part de recursos possibles (de l’empresa B), al menor preu possible.
Els venedors de l’empresa B, són les persones que han de tractar de subministrar els recursos que demana l’empresa A, al preu més alt possible. O dit d’una altra forma, amb el millor marge comercial possible.
Fins aquí, una activitat político-comercial normal (si no fos per la coneguda manca d’escrúpols de l’empresa B)!

Però què passa si resulta que: els compradors de l’empresa A pertanyen, per efecte del marc legal conjuntural, també a l’empresa B??; I què passa, si aquests mateixos compradors, de l’empresa A, s’estimen més l’empresa B que la seva pròpia empresa (A), i/o consideren que és l’empresa B qui ha de sortir guanyant amb el tracte??
No és, de fet, una irresponsabilitat, esperar a constatar que, realment, els compradors enviats a negociar, ens han acabat posant en una situació crítica??
No és evident, abans que, efectivament, es constati la presa de pèl, que aquesta negociació li resultarà onerosa a l’empres A??

Us imagineu que anéssiu a comprar un cotxe, i la persona que negocies els “extres” que posarà “de franc” el concessionari per la venda, sigues un altre venedor del propi concessionari, i no vosaltres mateixos?? Creieu, de veritat, que us acabaran posant el “radio-cassette” de “franc”??

No és evident que en el moment de la negociació, els compradors han de ser gent compromesa amb l’empresa A (Catalunya), i no gent que depenen de l’empresa B (ejpanya)?? Creieu, de veritat, que perdran marge comercial, sense tenir-ne cap necessitat??

És una autèntica IRRESPONSABILITAT enviar a negociar ejpanyols amb ejpanya, per al “benefici” de Catalunya. Dit en altres paraules, és una autèntica IRRESPONSABILITAT, sostenir un pacte sabent que la gent que t’ha de defensar ja t’ha dit que el seu interès fonamental és el benefici de l’altre.

Per tant, un exercici de RESPONSABILITAT inapel·lable és aconseguir que els negociadors Catalans siguin gent compromesa amb Catalunya. Qualssevol altres solucions, són un frau!!!

Un exercici de RESPONSABILITAT inapel·lable és evitar que el psoe porti la negociació amb el psoe.

Un exercici de RESPONSABILITAT inapel·lable és impulsar la moció de censura d’en montilla (i els comparses d’icv), des de demà mateix, per evitar que els negociadors dels recursos siguin gent que no estiguin més compromesos amb Catalunya que amb ejpanya.

Puigcercós!!... facilitar aquesta negociació, amb aquests negociadors, et fa quedar com un senyor (tu vas signar l’acord amb ells, i tu el mantindràs fins a l’evidència de l’incompliment,... Chapeau!!), però a Catalunya (la teva empresa, suposo?!) la constatació de l’incompliment la deixarà sumida a la ruïna!!
Ets RESPONSABLE, o ets un IRRESPONSABLE??!!